Tast de Vins. Mallorca.

La DO Mallorca.

A Mallorca, van ser els romans els qui introduïren la vinya que va sobreviure a la dominació musulmana. A partir de la conquesta catalanaragonesa (1229-1230) i durant els anys posteriors, la vinya apareix com un cultiu consolidat. El rei Jaume I va concedí permisos per conrrear-la i el vi comença a exportar-se a l’exterior. En el S. XIV és documenten els primers cellers, que pertanyien a l’Església i al rei, a la localitat d’Inca. També n’hi havia a Palma i Alcúdia, on s’ubicaven els principals ports d’exportació de l’illa. En aquest període ja existien lleis pròpies de la regulació sobre el conreu i el comerç del vi.

Durant els S XV i XVI la producció del vi dóna feina a gairebé tota la totalitat dels habitants d’Inca, Alcúdia, Felanitx i als voltants d’aquestes poblacions.
En el SXVII s’inicia una època d’extensió del conrreu de la vinya. Les raons varen ser l’estalvi, si es correava vinya, de l’impost anomenat deleme (desena part de la collita que es pagava al rei, a l’Esgésia o als Senyors i el consum habitual del vi i l’aiguardent que n’obria un mercat tant a l’illa com a l’exterior.

Al final del SXVII i començament del XIX hi va haver una crisi marcada per l’especialització agrícola de la vinya ; alguns episodis bèl.lics de caire general i l’aprovació d’un impost, l’any 1805, auw afectava la producció del vi, però que va desaparèixer l’any 1808 amb la caiguda de Godoy ( primer ministre del rei Carles IV desde 1792 a 1808) i els seus protegits com el ministre d’Hisenda Gaietà Soler. Passat aquest període, la viticultura va crèixer de nou. Al principi, tímidament, a causa de l’aparició de plagues que afectaven als ceps (blaveta (1834) – Oidium (1851), però és va anar consolidant. l’Aparició de la fil.loxera a França l’any 1863 , en va afavorir encara més el creixement, a causa de la demanda del país afectat . El tractat comercial amb França 1879 va propiciar un període darurat per a la vinya i el vi mallorquins quant a la producció i l’exportació, substituint altres cultius. La forta demanda francesa va provocar que , zones no vinícoles, es dediquessin al cultiu de la vinya. D’aquesta manera la ind ́sutria vitícola es convertí en una indústria molt prèopera (30.000Ha) en tota l’illa.

La fil.loxera es va declarar a Mallorca l’any 1891, i s’estengué per tota l’illa en els anys succesius; això coincidí amb la recuperació vitícola de França i la fi del Tractat de comerç- fets que suposaran una forta regressió del sector vinícola a Mallorca – que va causar l’emigració de molts pagesos qie es dedicaven al cultiu del vi.
A partir d’aquesta data comença una nova etapa de desenvolupament, que arribarà fins a l’actualitat, basada en la ropblació amb ceps americans empeltats amb varietats autòctones i, posteriorment, amb foranees, No obstant això, en moltes zones s’abandonarà definitivament el cultiu de la vinya, especialment en aquelles que no eren de tradició vinícola i que van aprofitar el moment d’esplendor del coerç del vi. Així, es tornaran a conrrerar l’ametller, la figuera, l’albercoc, els cereals i els llegums.
La fil.loxera i la reconstrucció de les vinyes són operacions coetànies. La fil.loxera a Mallorca abraça un període de temps que va des de 1891 -1900, etapa en que les zones vitícoles per excel.lència fan la reconstrucció de les vinyes amb 3.350Ha.

El primer quarts del SXX s’inicia una recuperació lenta,e encara es mantenien alguns cellers i , a més, en sorgien de nous.

La Guerra Civil va minvar el cultiu de la vinya a causa de la manca d’altres productes de primera necessitat. Durant els anys quaranta la cultiven principalment en els municipis de tradició vinícola i la producció total del vi es consumeix en la pròpia illa. Ens els anys 40 els cellers de Binissalem ja exporten els seus vins a Europa. El turisme es convertirà en client de creixement del vi mallorquí gràcies al boom turístic dels anys 60, però, a la vegada, serà la causa del gradual abandonament del camp. amb la decadència del cultiu de la vinya i del sector vinícola accentuada per un mercat competitiu i la política comunitària dels anys 80. ës a finals dels 80 i a principis dels 90 quan comença la modernització del sector basada, principalment, en l’embotellament, que millora el producte. Els vins mallorquins tornen a ser valorats fora de l’illa gràcies als viticultors que apostaren més per la qualitat que per la quantitat.

Durant els darrers anys s’han creat i reconegut d’entre els vins mallorquins tota una sèrie de denominacions d’origen i geogràfiques que marquen unes particularitats pròpies :

1990: DO Bisnissalem.
2000: Pla de Llevant
2002: Denominació Vi de la Serra de Tramuntana – Costa Nord. 2003: Denominació Vi terra Illes Balears.

En aquest tast vàrem tastar diferents vins del Celler Tianna Negre. El celler té els seus origens en unes vinyes de més de 35 anys, on es cultiva exclusivament el preciat raïm Manto Negre i al estil tradicional amb “politxó (en vas).
El Celler va ser heredat per la mare de la familia, Antonia Garau en el poble de Consell, que el cuidava amb la màxima delicadesa.

Amb el pas del temps, la resta de la familia de tradició vinícola, és va començar a il.lusionar amb l’idea d’elaborar els seus pròpis vins , animats per els records dels jocs de la seva infància . Arrel d’això neix el projecte del Celler Tianna Negre i obre les portes a la primera varema l’any 2007.

El primer vi que es va elaborar el van anomenar ” Ses Nines” en honor a la mare de la familia . Reconeguda a l’etiqueta del vi.
Actualment es cultiven unes 40 Ha i s’embotellen unes 300.000 ampolles .

l’Objectiu del celler sempre ha sigut sempre vinificar principalment amb raïms autòctons i elaborar així uns vins especials que poguessin transmetre el millor de l’illa i , al meteix temps, amb una renovada visió de futur, sempre respectant el medi ambient. El seu treball es basa en respectar el terroir, les vinyes i al seu treball de qualitat.

També s’encarreguen de recuparar ceps perduts per la fil.loxera ja fa més d’un segle, com:

Escursac, Giró Negre, Argamassa, Callet Balnc, Quigat…

Actualment el Manto Negre, el Callet, el Premsal Blanc i el Giró Ros donen caràcter als seus vins , amb l’ajuda del sol i les nits fresques. Una terra vermella dotada d’un drenatge natural de les pedres. Una filosofia de vida basada en l’unió del temps.

Els Vins Tastats van ser:

Tianna Vélo Blanc.

 

 

Varietats de raïm : 50% Premsal Blanc 50% Manto Negra.
Nota de Tast.
Color groc pàl.lid i brillant, fi en nas però en boca és ampli i generós. Criança.
En dipòsit d’acer inoxidable amb líes fines i “Batonage” durant 5 mesos.

km 1. Blanc Muscat

 

100% Muscat de Frontignan ecològic.

Després del desrapat i un rebregat es  procedeix a una maceració pre-fermentativa de les pells a baixa temperatura. Després d’un premsat suau amb un rendiment molt baix, s’introdoeix el most flor en uns tancs isotèrmics pel seu desfangat a una temperatura no superior a 10º C. Una vegada el most net, s’inicia la fermentació alcohòlica per un periode de 21 díes.

Color groc pàl.lid amb reflexes verdosos. Aromes típics de la varietat que és molt aromàtica i expresiva com la rosa i el litxi. El pas per boca és directe, fresc i molt ben equilibrat Final sec.

Ous i Cargols.

 

Prensal Blanc, Giró ros i Manto Negra.

Color groc pàl.lid amb reflexes verdosos. Aromes, predominants de la fruita blanca madura amb un fons de notes florals. En boca es mostra franc, molt net amb un pas de mitja intensitat. Post gust amb una lleugera amargor final que potencia el seu sabor.

VéloRosé.

 

Mando Negra 100%

Color salmó pàl.lid. Delicat, amb notes de granada i de préssec de vinya.

El pas per boca es ampli i golós. Final molt afruitat i amb greix.

Ses Nines Negre.

Mando Negre, Syrah, Callet, Merlot, Cabernet Sauvignon.

Color cirera, de capa mitja y ribet violàci. En nas predominen les aromes de fruites vermelles fresques i florals donant pas a notes lleugerament especiades. En boca es mostra sedós amb un bon pas. Vi fàcil i amb un final fresc net propis dels vins procedents de la collita.

Tianna Bocchiris.

Varietats de raïm. Manto Negre , Syrah, Merlot, Callet.

Vi de color vermell granatós ben cobert de capa mitja alta. Aroma d’una bona intensitat amb notes florals (violetes), fruites negres i balsàmiques sobre un fons del torrat de la bóta nova. En boca mostra una bona estructura amb un pas de cert volum i un perfecte equilibri entre l’acidesa l’alcohol. Post gusto llarg i balsàmic.

 

Share on facebook
Share on twitter
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.