El Grifo Malvasia Seca Colección

Heu visitat mai Lanzarote? Jo mai… però és fascinant saber una mica més sobre aquests vins volcànics tan desconeguts de les Illes Canàries i he de dir que en un dels tastos hem va sorprendre molt les Malvasies, que no tenen res a veure amb les del nostre territori català.

Lanzarote és l’illa en què s’ha preservat millor la naturalesa volcànica i és a l’origen de tot l’arxipèlag canari.

A la zona oriental de l’illa es troba La Geria, una vall coberta de vinyes, que creixen en terres negres i envoltades de petits murs de pedra semicirculars d’uns 60 cm d’alçada com a protecció contra el vent. Lanzarote no té les característiques necessàries per cultivar el cep. La seva pluviometria és molt baixa, poc més de 150 mm a l’any i es veu afectada sovint pels vents de llevant, molt secs i calorosos. Amb aquesta humitat el cultiu del cep és inviable, però els vents alisis hi aporten una mica d’humitat de l’Atlàntic i, sobretot, hi ha també la funció de les cendres volcàniques, que cobreixen el terreny i que absorbeixen i conserven la humitat. Tot això, unit a l’esforç constant i l’enginy dels seus agricultors, ha permès a l’illa arribar a tenir una denominació d’origen. Aquí és on neixen les Malvasies, els històrics Canary. Va ser l’última illa canària que es va incorporar a la cultura vitivinícola, però té el celler més antic, El Grifo, que elabora vi des del 1775.

La referència de vi del Grifo que us vull parlar, és una Malvasia Seca, amb unes aromes dominants pel seu caràcter varietal. Fruites tropicals i flors blanques. És un vi molt fresc i llarg molt untuós amb un final ampli i harmoniós.

El Raïm ve d’una rigorosa selecció de la varietat Malvasia Volcànica de la finca El Grifo i de parcel·les d’altres viticultors. Després de fer una criomaceració dels gotims, microoxigenen el most per eliminar els tanins per evitar oxidacions i mantenen una turbidesa predeterminada per la seva fermentació a 16 °C, amb la finalitat de realitzar el caràcter floral. Una vegada finalitzada, el vi està en les seves lies per preservar la fruita, potenciar la varietat i dotar-lo de complexitat.

Amb DO Lanzarote. El Grifo és un dels 10 cellers més antics d’Espanya. És un Vinya familiar d’unes 61,5 ha. Les feines de la vinya es realitzen manualment i l’instal·lació del celler és de les més modernes però el raïm és sempre el protagonista. L’elaboració l’embotellat es fan en la propietat i la capacitat és d’1,2 milions de litres en acer inoxidable. Un parc de bótes de 500 litres de roure francès i americà, tant per vins negres com per dolços antics.

La verema és manual i es fan uns 500.000-700.000 kg./any, la producció és d’unes 400.000-600.000 ampolles/any.L

Un cup cobert que data de l’any 1775, la palmera que presideix la finca des del 1750, és la més alta i més antiga de l’illa.

Les estadístiques de les parcel·les d’Escolar (1805) i el Pascual Madoz (1845) ofereixen dades de El Grifo. Els parrals de moscatell de mitjans del s. XIX es mantenen els vins des del 1881.

Les instal·lacions constitueixen a dia d’avui el Museu del Vi.

L’any 1910 es va substituir la premsa de biga por una d’hidràulica vertical, avui en el Museu. I des de fa una dècada la vinificació ha sigut conduïda per professionals.
Pioners a les Illes Canàries en l’embotellat sistemàtic del vi i a partir dels anys vuitanta van revolucionar els mètodes i tipus de vi de Canàries.

És va introduir l’acer inoxidable en la vinificació, els equips de fred i les premses de membrana i es mantenen en alguns dels seus vins, com per exemple el Canary i el Glas els mètodes antics.

La vinya familiar és de 50 Ha, amb fil.leres de murs de pedra seca equivalent a 100 km lineals.

D’un groc pàl·lid amb tonalitats verdoses. En nas dominen les aromes del caràcter de la varietat, La Malvasia Volcànica amb notes florals com la flor de tarongina i el gessamí que va evolucionant a les aromes afruitades d’os com l’albercoc o el préssec.

En boca es complex, es mostra fresc, viu però a la vegada correspon amb l’Harmonia del seu volum i el seu final ampli.

Us recomano aquest vi amb un Xató. Aquest plat tradicional a la regió del Penedès i el Garraf.

El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i la nyora. Aquesta salsa normalment s’acompanya d’una amanida d’escarola, amb anxoves, tonyina i bacallà.

 

 

 

 

Share on facebook
Share on twitter
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.